La VII Visita al volcà de La Crosa d’aquest febrer del 2009 va esser una mostra de que a Salitja sempre han de comptar amb quin temps farà quan organitzen festes. La setmana abans, amb temps molt bo tot i que fred a les nits, no feia preveure el xàfec que just a les 6 h de la tarda del dia abans va deixar-ho tot moll i amarat. Per acabar d’adobar-ho durant la nit la temperatura va baixar a cinc graus sota zero.
A les envistes d’aquest panorama és clar que va haver-hi gent que es va desdir de estar a punt a quarts de nou; tot i això, mes de 100 persones dels verals i de més lluny ( se sap pels comentaris que feien de la carretera uns que havien vingut de Vic, altres de Figueres, uns tercers de Palafrugell, i d’altres d’indrets més propers i que tots hi deien la seva); un cop feta l’inscripció, va començar la sortida.
El sol lluïa com mai, amb un cel ben net i un fred que pela, es va començar veien una imatge de bona part de la plana de La Selva; el Montseny i Santa Bàrbara nevats, semblava que estirant el braç ja els tenies a la ma; continuar passant per la Bauma d’en Tries i camí amunt cap a la Creu (amb parades i comentaris curts, ja que la fred es feia molt present),baixada cap al fons de La Crosa per una carretera molla però glaçada: ningú és va embrutir les sabates; com que feia molta fred no es va parar compte en que és el camí de baixada més fluix i suau, és clar que és el més llarg; i arribada al cobert. allà ja tocava el sol, eren cap a les 10 del matí, va arribar l’esmorzar i porrons de vi; una estona per menjar i deixar que el sol refés a tot el grup.
Havent esmorzat es va continuar per una antiga carretera fonda: el dit “camí de la sang”, que ara es pot fer molt be perquè els del Consorci de La Crosa l’ha fet netejar de bardisses i altres impediments; tot i això aquest any feia deu dies de la ventada que va tombar coses de mig país i en el recorregut en aquest zona es van poder veure alguns pins i altres plantes per terra, que van fer fer una petita marrada havent passat la Font del Gat, ara neta i aquesta temporada, excepcionalment, rajant i fet la seva feina: omplir el safareig de l’antic hort de Can Faust.
Al passar per aquest indrets tothom va entendre perquè es feu l’itinerari exactament en sentit contrari al que s’havia previst: els efectes de la ventada (arbres caiguts) i de la pluja del dia abans ho feien recomanable.
Es va caminar un metres per Estanyol (municipi de Bescanó) i també pel municipi d’Aiguaviva; tot això per mostrar la pedra fita de Termes Municipals de Salitja, Aiguaviva i Bescanó (Estanyol). Aquest terme fa més de 162 anys que esta clavat, de quan Salitja era Municipi propi (fins al 1847). Calia que es sabes que no fa 150 anys de l’annexió de Salitja a Vilobí tal com diu el programa oficial.
Ja anem fent la tornada; passar tota vora de camps, pujar cap a darrera Can Boades a on hi ha una vista molt notable del fons del cràter de La Crosa; baixar pel camí nou i de molta pendent per anar a trobar l’antic camí salpasser de Can Boades i cap a sota Can Baldiri per anar seguint el camí de Girona i al mateix temps rec Riudevila fins a Les Fonts fent esment de una pedra fita de terme entre Salitja i Brunyola, just a l’indret de Can Devesa i com a restes de quan Sant Dalmai era de la Baronia de Brunyola.
Ja arribem a Les Fonts, uns comentaris de la basseta, l’ermita, el probable origen del lloc, la pedra amb l’escut del sastre, i continuar pels Amaradors veien els sàlics, gatells i vímets pels marges dels recs –l’origen del nom de Salitja ve de sàlic- i finalment la tornada al poble: discurs oficial i cuina de la Botifarra Dolça.
Punts d'interés en la visita:
1.- LES FONTS: Aiguamoll del naixement del riu Riudevilla, -riu-de-villa- riu de la vil•la romana situada a les pendents de Can Boades, amb capella de Les Fonts, i amb vegetació de saules, vímets, gatells i sàlics (origen del nom Salitja)
2.- MIRADOR: de la Serralada marítima, Gavarres i Cadiretes, i de bona part de la plana de la Selva i vall de l’Onyar
3.- TERME: Pedra que és fita de tres municipis, al costat de un antic camí
4.- FONT DEL GAT: Font amb canyo i safareig al costat de uns antics horts. Ara no raja: la minva del nivells freàtics l’ha eixugada
5.- DINS EL CRÀTER.- Des d’aquest “nus de comunicacions” podem admirar l’extensió i la bellesa del fons del cràter del volcà de La Crosa
6.- COLL, COLLET, O CREU de Sant Dalmai.- Lloc de pas d’antics camins: de Sta. Coloma a Girona (aprox. fins al s. XII), de Sant Martí a Salitja i Caldes, per accedir al Sot de la Crosa, etc.
7.- BAUMA DE LES ALZINES.- Antiga pedrera al costat del camí vell de Sant Dalmai a Salitja, ara es mig soterrada; permet apreciar molt be l’erupció estromboliana
DEMOSTRACIÓ DE CUINA
Cap a les 12 del migdia la fira era plena a vessar i totes les activitats anaven segons el previst: sortida de missa, arribats els de la visita, discurs oficial fet., etc. Era l’hora de coure i provar la botifarra dolça.
Per això hi havia la Nuri Lladó, cuinera experimentada, amb varis llibres de cuina al carrer, sempre amb productes i maneres de fer molt de les nostres contrades, i que aquesta vegada portava el llibre Receptes 2, en el que hi ha la botifarra dolça. És que la Nuri ja ve per segona vegada a la Fira de la Botifarra Dolça de Salitja
Dons a sota la carpa, va “engegar el fogó” i ens va anar explicant com ho feia per coure les botifarres, mentre en Lluís anava llegint i comentat els texts de la recepta del llibre al mateix temps que moderava les intervencions de les persones assistents, la Nuri deia com s’aplicaven els “secrets” i detalls que fan una bona cuita, és que la Nuri es molt planera en les seves explicacions i sembla que et convidi a demanar el que calgui.
Al acabar, es clar que es feu un tastet entre els assistents de les peces cuites allà mateix, mentre tant va signar varis llibres i atenent comentaris de les seves “fans” cuineres, per seguidament anar passat tots plegats al tast de botifarra dolça que oferien els diversos restaurants col•laboradors.
